MÚSICA
A més de la caça, l’altra gran passió de Joan I era la música. Durant el seu regnat, va contractar els millors músics d’Europa i, fins i tot, sembla que va participar en la composició d’alguna partitura. Els anys que fou rei (de 1387 a 1396) coincideixen de ple amb l’anomenat Ars Subtilior, una evolució de l’Ars Nova del segle XIV. Joan I fou un gran seguidor d’aquest nou estil.
La tria de la música, però, no ha estat pròpiament dels compositors de l’Ars Subtilior, sinó de Guillaume de Machaut, el gran músic i poeta francès mort el 1377. Machaut es va escoltar molt, a la cort de Joan I, sobretot a partir del casament d’aquest amb Violant de Bar, gran admiradora del poeta francès. De Machaut, s’ha escollit el motet ‘Martirum gemma/Diligenter inquiramus’ i el virolai ‘Puisque ma dolour’. D’aquesta manera, tenim una mostra de música religiosa i una mostra de profana, que coincideixen, com és lògic, amb una escena religiosa i una de profana.
A més d’aquestes dues músiques cultes, n’hi ha una que no ho és, que és una melodia molt senzilla que toca el personatge de la noia salvatge. La melodia l’ha escrit Raimon Coll.
La música de ‘Joan I a Marmellar’ sempre és diegètica. O sigui, música que es produeix dins de l’acció. El començament del ‘Martirum gemma’ sembla que sigui música descontextualitzada, però acabem veient que és un motet que s’està interpretant en el mateix moment. ‘Puisque ma dolour’ la toquen dos ministrers mentre el rei juga als escacs i conversa amb els seus consellers. La melodia de la noia salvatge també es produeix sempre dins de l’acció.
‘Martirum gemma’ és un dels tres motets de Guillaume de Machaut (d’un total de vint-i-tres) copiats al Còdex d’Ivrea, segurament entre els anys 1380-1390. Machaut el va compondre, probablement, entre el 1333 i el 1335. ‘Martirum gemma’ s’obre amb un solo, i l’esquema següent és el d’un tenor litúrgic i textos diferents en les dues veus superiors, que comparteixen, en molts passatges, una mateixa línia melòdica (hoquetus). En la versió de ‘Joan I a Marmellar’ s’ha optat per gravar el tenor amb una viella. La primera veu l’ha interpretat Albert Vives; la segona, Pere Lluís Biosca. El tenor l’ha interpretat Raimon Coll, amb una còpia d’una viella medieval feta per Patrick Hopmans.
‘Puisque ma dolour’ és una composició de juventut de Machaut, ja que apareix a la primera part del primer manuscrit de les obres completes del compositor (el manuscrit C de la Biblioteca Nacional de París). Aquest virolai és una cançó monofònica, amb el seu refrany i estrofa. En la versió de ‘Joan I a Marmellar’, el que correspondria a la melodia vocal s’ha gravat amb una flauta de bec tenor, acompanyada d’un pedal de viella. La interpretació l’ha fet Raimon Coll, amb una còpia d’una flauta ganassi (segle XVI) feta per Monika Musch.
La melodia de la noia salvatge s’ha gravat amb un flabiol de gralla, un tipus de flauta semblant al flabiol, però amb la digitació de la gralla. El flabiol l’ha fet Xavier Orriols.
‘Puisque ma dolour’ només la toquen dos ministrers perquè la majoria de músics, durant la quaresma, anaven a les escoles de Flandes per aprendre nou repertori.
Escolta ‘Martirum gemma’
MÚSICA
A més de la caça, l’altra gran passió de Joan I era la música. Durant el seu regnat, va contractar els millors músics d’Europa i, fins i tot, sembla que va participar en la composició d’alguna partitura. Els anys que fou rei (de 1387 a 1396) coincideixen de ple amb l’anomenat Ars Subtilior, una evolució de l’Ars Nova del segle XIV. Joan I fou un gran seguidor d’aquest nou estil.
La tria de la música, però, no ha estat pròpiament dels compositors de l’Ars Subtilior, sinó de Guillaume de Machaut, el gran músic i poeta francès mort el 1377. Machaut es va escoltar molt, a la cort de Joan I, sobretot a partir del casament d’aquest amb Violant de Bar, gran admiradora del poeta francès. De Machaut, s’ha escollit el motet ‘Martirum gemma/Diligenter inquiramus’ i el virolai ‘Puisque ma dolour’. D’aquesta manera, tenim una mostra de música religiosa i una mostra de profana, que coincideixen, com és lògic, amb una escena religiosa i una de profana.
A més d’aquestes dues músiques cultes, n’hi ha una que no ho és, que és una melodia molt senzilla que toca el personatge de la noia salvatge. La melodia l’ha escrit Raimon Coll.
La música de ‘Joan I a Marmellar’ sempre és diegètica. O sigui, música que es produeix dins de l’acció. El començament del ‘Martirum gemma’ sembla que sigui música descontextualitzada, però acabem veient que és un motet que s’està interpretant en el mateix moment. ‘Puisque ma dolour’ la toquen dos ministrers mentre el rei juga als escacs i conversa amb els seus consellers. La melodia de la noia salvatge també es produeix sempre dins de l’acció.
‘Martirum gemma’ és un dels tres motets de Guillaume de Machaut (d’un total de vint-i-tres) copiats al Còdex d’Ivrea, segurament entre els anys 1380-1390. Machaut el va compondre, probablement, entre el 1333 i el 1335. ‘Martirum gemma’ s’obre amb un solo, i l’esquema següent és el d’un tenor litúrgic i textos diferents en les dues veus superiors, que comparteixen, en molts passatges, una mateixa línia melòdica (hoquetus). En la versió de ‘Joan I a Marmellar’ s’ha optat per gravar el tenor amb una viella. La primera veu l’ha interpretat Albert Vives; la segona, Pere Lluís Biosca. El tenor l’ha interpretat Raimon Coll, amb una còpia d’una viella medieval feta per Patrick Hopmans.
‘Puisque ma dolour’ és una composició de juventut de Machaut, ja que apareix a la primera part del primer manuscrit de les obres completes del compositor (el manuscrit C de la Biblioteca Nacional de París). Aquest virolai és una cançó monofònica, amb el seu refrany i estrofa. En la versió de ‘Joan I a Marmellar’, el que correspondria a la melodia vocal s’ha gravat amb una flauta de bec tenor, acompanyada d’un pedal de viella. La interpretació l’ha fet Raimon Coll, amb una còpia d’una flauta ganassi (segle XVI) feta per Monika Musch.
La melodia de la noia salvatge s’ha gravat amb un flabiol de gralla, un tipus de flauta semblant al flabiol, però amb la digitació de la gralla. El flabiol l’ha fet Xavier Orriols.