GUIÓ

La primera idea de ‘Joan I a Marmellar’ era fer un documental que evolucionés cap al terreny de la ficció. O sigui, que comencés amb tots els elements propis del documental i els anés perdent de mica en mica, fins a convertir-se en un escenari amb actors i attrezzo.

Al final, però, l’esquema ha estat bastant oposat a la primera idea. El gruix del curtmetratge és ficció/recreació, amb actors i attrezzo, i la part final agafa ingredients del documental. L’esquema és el d’explicar, primer, la realitat d’uns fets passats, i de mostrar, després, l’escenari d’aquests fets al cap de més de 600 anys.

El gruix del curt, doncs, és una recreació. Una recreació que s’ha escrit a partir de la documentació històrica. Gairebé tot el que s’explica a ‘Joan I a Marmellar’ està directament o indirectament documentat.

Les dues parts del curt no funcionen separadament, sinó que conformen una unitat, on una part no tindria gaire sentit sense l’altra. Un dels temes principals de ‘Joan I a Marmellar’ és l’impacte del pas del temps, i això no es podria copsar sense la part més documental del curtmetratge: en el mateix indret on en altre temps Joan I caçava el senglar i podia parlar de Petrarca amb els seus consellers, avui hi ha una urbanització sense urbanitzar, amb cases de nom com “La Casita” o “El Respiro”.

 

GUIÓ

La primera idea de ‘Joan I a Marmellar’ era fer un documental que evolucionés cap al terreny de la ficció. O sigui, que comencés amb tots els elements propis del documental i els anés perdent de mica en mica, fins a convertir-se en un escenari amb actors i attrezzo.

Al final, però, l’esquema ha estat bastant oposat a la primera idea. El gruix del curtmetratge és ficció/recreació, amb actors i attrezzo, i la part final agafa ingredients del documental. L’esquema és el d’explicar, primer, la realitat d’uns fets passats, i de mostrar, després, l’escenari d’aquests fets al cap de més de 600 anys.

El gruix del curt, doncs, és una recreació. Una recreació que s’ha escrit a partir de la documentació històrica. Gairebé tot el que s’explica a ‘Joan I a Marmellar’ està directament o indirectament documentat.

Les dues parts del curt no funcionen separadament, sinó que conformen una unitat, on una part no tindria gaire sentit sense l’altra. Un dels temes principals de ‘Joan I a Marmellar’ és l’impacte del pas del temps, i això no es podria copsar sense la part més documental del curtmetratge: en el mateix indret on en altre temps Joan I caçava el senglar i podia parlar de Petrarca amb els seus consellers, avui hi ha una urbanització sense urbanitzar, amb cases de nom com “La Casita” o “El Respiro”.