LLENGUA

La llengua de ‘Joan I a Marmellar’ és una aproximació al català medieval. Aquest sabem com s’escrivia, però sabem ben poca cosa de com sonava. La seva pronunciació no pot anar més enllà del camp de la hipòtesi. Hi pot haver algunes pistes en la rima de la poesia, però no són suficients per establir un criteri general.

El català de ‘Joan I a Marmellar’ és més culte que col·loquial, perquè, en la major part d’escenes, és el que envolta la cort del rei. D’exemples de català culte de l’època que tractem en tenim en abundància, des de les cartes de la cancelleria reial fins a la literatura de Bernat Metge. El millor exemple de català medieval col·loquial el trobem en el procés judicial de 1410 contra el cavaller Arnau Albertí (ACA, processos en volum, núm 107), procés transcrit magistralment per Jaume Riera i Sans (El Cavaller i l’Alcavota, 1973).

El guió de ‘Joan I a Marmellar’ s’ha escrit, originalment, en un català amb trets medievals, manllevant, moltes vegades, expressions o frases originals de les cartes de Joan I. Posteriorment, Lola Badia n’ha fet la correcció, ampliació i millora.

Pel que fa a la pronunciació, s’ha optat perquè hi hagi personatges que parlin tendint al que, avui, en diem català occidental, i personatges que parlin tendint al català oriental.